19 de Juny de 2020

Industrialització i mercats

Per a la història econòmica mundial la revolució industrial fou una fita en la qual es transcendiren les limitacions de la trampa malthusiana, augmentant les possibilitats per al consum material de les persones. L’anàlisi de les condicions que havien permès i recolzat la industrialització i el creixement econòmic portaren als historiadors a cercar les claus del fenomen i entendre perquè en alguns llocs es va produir abans. Les bases del creixement socials i econòmiques feien necessària reflexionar sobre les condicions prèvies en cadascun dels territoris, entendre el sistema de producció previ així com les condicions laborals i humanes. 

A la revista Recerques, la temàtica tingué un gran impacte al llarg de més de quatre dècades. Sens dubte, com mostra Jordi Catalan en el seu article de l’any 2011 les obres de Jaume Vicens Vives sobre els orígens de la història industrial poden haver estat la causa. La maduresa de la interpretació de Vicens, encoratjà la publicació d’articles des de la dècada dels setanta i principis dels vuitanta que buscaven en la industria precapitalista catalana dels segle XVIII les condicions per a la industrialització. Per altra banda, la importància de la industria telera es va fer notar amb articles sobre l’empresa llanera a Igualada, la competència entre la llana i el cotó a Catalunya, les formes de comercialització i la introducció de les màquines jenny per a teixir. 




Empresari i capitalista a la manufactura catalana del segle XVIII. Introducció a l’estudi de les fàbriques indianes, 4 (1974), pp. 19-57. 

Grau, Ramon; López, Marina. 



Estructura de la indústria precapitalista. La draperia, 11 (1981), pp. 7-28. 

Torras i Elias, Jaume. 

 

La protoindustrialització i la indústria rural espanyola al segle XVIII, 13 (1983), 83-102. 

Aracil, Rafael; García-Bonafé, Màrius

 

Fabricants sense fàbrica. Estudi d’una empresa llanera d’Igualada (1726-1765), 11 (1987), pp. 145-160. 

Torras i Elias, Jaume

 

La siderúrgia pre-industrial a l’Europa mediterrània: elements per a una comparació, 21 (1988), pp. 91-100. 

Maluquer de Motes, Jordi. 

 

L’estructura ocupacional d’una ciutat pre-industrial: València, segle XVIII, 24 (1991), pp. 75-90. 

Díez Rodríguez, Fernando 



Entre la llana i el cotó: un nota sobre l’extensió de la indústria del cotó als pobles de Catalunya el darrer quart del segle XVIII, 38 (1999), pp. 47-76. 

Okuno, Yoshitomo.



Despatxar els draps: una aproximació als mercats i les formes de comercialització de la draperia alcoiana del set-cents, 42 (2001), pp. 147-168.

Torró Gil, Lluís

 

Botigues de teixits, crèdit comercial i crèdit al consum: xarxes comercials a la Catalunya del segle XVIII, 41 (2001), pp. 5-30. 

Torra Fernández, Lídia

 

La introducció de les màquines jenny a Barcelona (1784-1789): les primeres etapes en la creació d’una tradició de construcció de maquinària, 42 (2001), pp. 125-146.

Thomson, James B. L. 

 

 

Indústria, medicina i química a la Barcelona de finals del segle XVIII. El tintatge i la introducció del carbó mineral des d’una perspectiva ambiental, 44 (2002), pp. 5-20. 

Martí Escayol, María Antonia.