19 de Juny de 2020

Economia pagesa i resistència senyorial

Tradicionalment, la historiografia havia ofert una imatge rígida i esquemàtica de la societat rural. Es veia com una societat escindida en dos grans blocs antagònics: senyors i camperols, una imatge que s’havia perllongat des de principis de temps medievals fins al fi de l’antic règim. D’aquest discurs es desprenia la imatge d’una comunitat rural monolítica, formada per una massa camperola sense diferències internes que estava únicament preocupada per la seua subsistència. A més, la definició que es donava dels camperols era una aproximació on se’ls considerava pagesos sense cap tipus d’iniciativa social, política o tècnica, sotmesos en tot moment al domini i les coaccions senyorials. 

De tot açò es desprenia una imatge estàtica del món rural que reforçava la percepció d’unes categories socials fixes on resultava molt difícil introduir variacions tant en l’espai com en el temps. Es tracta d’un immobilisme que ha caracteritzat la historiografia francesa dels pirmers estudis de Marc Bloch als estudis dels anys 60 o 70. Ja en els anys seixanta i setanta, en el discurs historiogràfic que prioritzava les grans estructures i homogeneïtat rurals, es produeixen els primers passos per estudiar les distincions internes del camperolat i definir el concepte de “elit rural”, mentre es continua estudiant els moviments de resistència cap a l’opressió del sistema feudal. 

A la revista Recerques han aparegut treballs basats en aquest trencament historiogràfic des de finals de la dècada dels setanta, centrant-se en els estudis sobre la resistència camperola amb treballs com sobre la situació dels homes de mas i la conjuntura de 1687-1669 dels pagesos catalans, amb estudis sobre l’alçament i avalots de 1688, amb treballs sobre Manresa i Girona. A més a més, l’accés a la terra, l’explotació de la petita propietat, els seus rendiments i problemes d’endeutament han estat temàtiques abordades al llarg de nombrosos articles que han analitzat la qüestió a Mallorca i Catalunya durant l’edat mitjana i edat moderna. 




Entre ofensiva monàrquica i resistència senyorial. Sobre els orígens de la “servitud” dels homes de mas a la Catalunya dels segles XII-XIV, 45-46 (2002-2003), pp. 139-170. 

Farías Zurita, Víctor

 

Endeutament, desigualtat econòmica i despossessió pagesa. El cas de la parròquia de Petra 1443-1524 (Mallorca), 33 (1996), pp. 9-32. 

Jover, Gabriel

 

Servituds i prestacions pageses a l’època moderna. L’exemple del domini de l’Almoina del Pa de la seu de Girona (1486-1776), 30 (1994), pp. 7-26. 

Gifre i Ribas, Pere

 

Explotació d’una possessió mallorquina durant la primera meitat del segle XVI: son Sureda (Marratxí), 11 (1981), pp. 107-124. 

Montaner, P. De; Le-Senne, Aina.

 

Els masos i el crèdit. Moments de l’endeutament a la vall d’en Bas (segle XXVI), 35 (1997), pp. 7-25. 

Padrós, Joan Antoni. 

 

Els dirigents de la revolta pagesa de 1687-1689: de barretines a botiflers, 20 (1988), pp. 151-170. 

Albareda i Salvadó, Joaquim

 

L’avalot de les Faves a Manresa. Un moment de la revolta de la terra a Catalunya el 1688, 11 (1981), pp. 125-135. 

Ferrer i Alós, Llorenç

 

Una insurrecció obligada del segle XVII: l’alçament dels camperols catalans de l’any 1688, 9 (1979), pp. 11-28. 

Kamen, Henry 

 

L’accés a la terra a la Catalunya alodial pagesa i comunitària: el Prepirineu occidental, 41 (2001), pp- 31-58. 

Bonales Cortés, Jacinto. 

 

Parròquia i societat rural a la Catalunya d’antic règim. L’exemple de Riudellots de la Selva, 20 1998, pp. 171-196. 

Puigvert i Solà, Joaquim M. 

 

Reacció senyorial i resistència pagesa al domini de la catedral de Girona (segle XVIII). Notes per a una recerca, 17 (1985), pp. 141-151. 

Portella, Jaume; Sanz, Antoni Ll.