19 de Juny de 2020

Antoni Sánchez Carcelén

En línies generals la revolució liberal va ser ben acollida pels habitants de les terres de Lleida perquè van considerar que podia revertir els efectes negatius del decadent sistema absolutista. Però, la combinació d’una sèrie de factors com la severa crisi econòmica (sequeres, males collites, atur i tributació en metàl·lic), la controvertida qüestió religiosa (lleis de monacals i secularitzacions del clergat) i l’aferrissada confrontació político-ideològica (contrarevolució i antirevolució versus liberalisme) va propiciar l’aixecament de partides guerrilleres reialistes, l’establiment d’una Junta Apostólica a Cervera, l’esclat d’una autèntica guerra civil i la instauració de la Regència a la Seu d’Urgell, l’únic govern espanyol de la història amb seu a la província de Lleida, fins que l’exèrcit de Francisco Espoz y Mina va restituir un règim constitucional que seria finalment derrotat per la força de les armes pels Cent Mil Fills de Sant Lluís i les tropes del pallarès baró d’Eroles. 

Doctor en Història amb la tesi Absolutisme i liberalisme a Lleida (1814-1828), guardonada amb el premi Vicens Vives (IEC, 2007). S’ha dedicat a l’estudi de la crisi de l’Antic Règim. El seu darrer llibre és titula La fi de la Nova Planta. Els diputats catalans i les Corts de Cadis. Actualment es investigador associat a la UdL i professor de Ciències Socials a l’IES Montilivi (Girona). 
https://orcid.org/0000-0002-5549-4648