25 DE NOVEMBRE DE 2020 SEMINARI “EL TRIENNI LIBERAL: 200 ANYS”

Contrarevolució i antirevolució a Catalunya, 1820-1823

Ramon Arnabat Mata

Doctor en Història, professor d’Història Contemporània a la Universitat Rovira i Virgili y membre del Grupo de recerca consolidat Història, Societat, Política i Cultura des de Catalunya al món (ISOCAC) de la URV. La seva recerca s’ha centrat en l’estudi de la Revolució i la contrarevolució el segle XIX; la Sociabilitat i els moviments socials a la contemporaneïtat i la Segona República, la Guerra Civil i el Franquisme.

Catalunya es divideix profundament durant el Trienni Liberal (1820-1823) entre el liberalisme/constitucionalisme i el reialisme/absolutisme. Divisió que provocarà intensos enfrontaments i fins i tot una guerra civil entre revolucionaris i contrarevolucionaris. En aquest text s’analitza la contrarevolució, entesa com el conjunt d’estratègies polítiques desplegades per les velles elits reaccionàries per acabar amb la revolució i restaurar l’Antic Règim; i l’antirevolució, l’antiliberalisme popular, entès com el conjunt de respostes i estratègies de sectors de les classes populars agreujades culturalment i social per la praxi liberal capitalista. Ens aproparem historiogràficament al seu sorgiment y desenvolupament y analitzarem la seva cultura política, les seves accions i mobilitzacions, la seva organització, els seus dirigents i base social i la seva implantació geogràfica a Catalunya.

Les societats patriòtiques vistes pels europeus residents a la monarquia

Jordi Roca Vernet 

Professor Lector Serra Hunter a la Universitat de Barcelona. Ha estat docent a les Universitats Autònoma de Barcelona, Rovira i Virgili i Oberta de Catalunya. Ha gaudit de diversos contractes posdoctorals en el marc del programa europeu Marie Sklodowska Curie a la Universitat de Warwick i a la Universitat Rovira i Virgili. Ha publicat dues monografies sobre el Trienni Liberal, i diversos articles i capítols de llibre en editorials nacionals i internacionals. També ha obtingut diverses premis, distincions i beques de recerca.

L’aportació pretén reconstruir les diverses opinions formulades bàsicament per francesos i italians residents a les principals ciutats espanyoles sobre què eren i què s’hi feia a les societats patriòtiques. Entre aquests observadors hi ha tant membres dels cossos diplomàtics dels països respectius com refugiats procedents de diversos indrets d’Europa que tindran presència en l’opinió publicada d’aquestes ciutats. La hipòtesi d’aquesta recerca és que la Revolució Francesa i la llegenda negra espanyola foren el sedàs a través del qual s’interpretà el significat d’aquells espais de reunió i formació política. Tot plegat demostrarà com la percepció europea fou determinant a l’hora d’impedir que s’establissin noves societats patriòtiques en períodes posteriors.

Contrarevolució primerenca en el Trienni liberal: Zaragoza 14 de maig de 1820

Pedro Rújula

Profesor de Historia Contemporánea en la Universidad de Zaragoza especialista en temas política y violencia en época contemporánea. Es autor de algunos libros como Contrarrevolución (1820-1840) (1998), Constitución o Muerte (1820-1823) (2000) o El Trienio liberal en la monarquía hispánica. Revolución e independencia (1820-1823) (2020) (con M. Chust). Dirige Prensas de la Universidad de Zaragoza.

En los primeros tiempos del Trienio Liberal, antes de reunirse las Cortes y de que las juntas provinciales se hubieran disuelto, tuvieron lugar algunos movimientos contrarrevolucionarios que pudieron hacer tambalear al régimen que todavía estaba dando sus primeros pasos. Uno de los más importantes fue el que tuvo lugar en Zaragoza la noche del 14 de mayo de 1820 cuando más de 400 hombres armados protagonizaron un enfrentamiento con los recién creados milicianos nacionales y con los militares de la guarnición. El tiento por destruir la lápida constitucional fracasó pero los enfrentamientos duraron toda la noche ocasionando dos muertos y numerosos heridos. También supuso la apertura de un amplio proceso judicial que situó al arzobispo de Zaragoza en el punto de mira de la movilización contrarrevolucionaria zaragozana, en conexión con algunos individuos de los barrios de la Magdalena y las Tenerías. El impacto de esta temprana acción antiliberal zaragozana fue grande y puso de manifiesto la existencia de focos de reacción contra el régimen constitucional.

Revolució i contrarevolució a les comarques lleidatanes durant el Trienni Liberal.

Antoni Sánchez Carcelén

Doctor en Història amb la tesi Absolutisme i liberalisme a Lleida (1814-1828), guardonada amb el premi Vicens Vives (IEC, 2007). S’ha dedicat a l’estudi de la crisi de l’Antic Règim. El seu darrer llibre és titula La fi de la Nova Planta. Els diputats catalans i les Corts de Cadis. Actualment es investigador associat a la UdL i professor de Ciències Socials a l’IES Montilivi (Girona).

En línies generals la revolució liberal va ser ben acollida pels habitants de les terres de Lleida perquè van considerar que podia revertir els efectes negatius del decadent sistema absolutista. Però, la combinació d’una sèrie de factors com la severa crisi econòmica (sequeres, males collites, atur i tributació en metàl·lic), la controvertida qüestió religiosa (lleis de monacals i secularitzacions del clergat) i l’aferrissada confrontació político-ideològica (contrarevolució i antirevolució versus liberalisme) va propiciar l’aixecament de partides guerrilleres reialistes, l’establiment d’una Junta Apostólica a Cervera, l’esclat d’una autèntica guerra civil i la instauració de la Regència a la Seu d’Urgell, l’únic govern espanyol de la història amb seu a la província de Lleida, fins que l’exèrcit de Francisco Espoz y Mina va restituir un règim constitucional que seria finalment derrotat per la força de les armes pels Cent Mil Fills de Sant Lluís i les tropes del pallarès baró d’Eroles.

Rafael del Riego, heroi i màrtir de la revolució de 1820: per una nova aproximació biogràfica

Víctor Sánchez Martín

Doctor en Història per la Universitat d’Alacant, treballa com a professor i cap del Departament de Geografia i Història al IES El Vinalopó de Novelda. La seua tesi doctoral va ser una biografia sobre Rafael del Riego. Ha publicat treballs en obres col·lectives i revistes  (Ayer, El Argonauta Español, Pasado y Memoria) al voltant dels processos de politització, la premsa madrilenya o el paper polític de l’exèrcit.

La figura de Rafael del Riego ha romàs oblidada per resultar, aparentment, ben coneguda. La historiografia decimonònica va difondre unes visions mítiques sobre l’asturià  que quedaven marcades per la seua condició d’heroi i màrtir del Trienni Liberal, aspectes que garantien la malvolença amb que els autors més conservadors tractaren la seua figura. Justifiquen les fonts i la informació històrica de què disposem les interpretacions tradicionals sobre Riego? Quin va ser el seu grau d’exaltació política? Va ser republicà? Es va iniciar en la maçoneria a França? Són moltes les respostes que s’han ofert sense cap prova documental i és necessari analitzar la seua figura des de les noves perspectives biogràfiques, captant els matisos d’una figura encaixada en interpretacions que, potser, s’han endinsat en el mite i no pas en la recerca històrica. En aquesta investigació analitzem algunes d’aquestes qüestions per tal d’oferir una renovada aproximació biogràfica fonamentada en proves documentals que, freqüentment, han sigut ignorades.

L’impacte de la revolució de 1820 a Europa

Jens Späth

Profesor asistente de Historia Europea Contemporánea en la Universidad del Sarre (Alemania). Además de numerosos artículos sobre las revoluciones europeas de los años 1820, ha publicado Revolution in Europa 1820–23. Verfassung und Verfassungskultur in den Königreichen Spanien, beider Sizilien und Sardinien-Piemont. Colonia: sh-Verlag, 2012, y, en colaboración con Werner Daum, Un primo liberalismo transnazionale? Verso il bicentenario delle rivoluzioni mediterranee del 1820-23. In Rivista Storica Italiana CXXX, fasc. II, 2018.

En la historiografía de lengua alemana, inglesa y francesa sobre la primera mitad del siglo XIX, las revoluciones del Mediterráneo de los años 1820 siguen sin tener aún hoy en día una importancia notable. Sin embargo, en la época en la que tuvieron lugar, los eventos fueron remarcados por toda Europa y más allá – especialmente en Sudamérica. El artículo analiza el impacto de la primera onda revolucionaria sobre el orden estatal europeo después de la derrota de Napoleón y del Congreso de Viena. Trata así tres aspectos centrales: primero la transmisión entre los estados revolucionarios de instituciones políticas que se convertieron en elementos importantes de los futuros sistemas de gobierno parlamentario; segundo el intercambio transnacional directo e indirecto de individuos y grupos que establecieron un esbozo de Internacional liberal-revolucionaria en Europa; y tercero el papel de las revoluciones mediterráneas que relativizan la noción de centro y periferia en la historia de las ideas, en particular con la contribución fundamental de la constitución española de 1812.

EL SEMINARI TINDRÀ LLOC A LA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

L’ACTIVITAT ÉS GRATUÏTA, PERÒ AMB MOTIU DEL COVID-19 I PER PODER GESTIONAR LA SALA EN EL QUE TINDRÀ LLOC, CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIA A: REVISTA.RECERQUES@UPF.EDU